Passapurès versus Xinès… Quina triar?
Passapurès i xinesos a la cuina són dues maneres de filtrar pells d’alls, cebes, tomàquets i pebrots a les salses.
També es fan servir per aconseguir barreges homogènies en purés i cremes.
En conseqüència, tots dos compleixen una important funció a la cuina, ja que adapten el que ja hem elaborat a la textura que desitgem per presentar els nostres comensals.
Certament no són uns utensilis nous ni de bon tros.
De fet, són un clàssic de la cuina de les nostres àvies.
Encara que actualment, una mica relegats amb laparició dels potents robots de cuina i tot tipus de trituradors elèctrics.
Segurament la gent que gaudeix cuinant i preparant plats per delectar i sorprendre família i amics us dirà que no s’obté el mateix resultat amb els robots que amb aquests utensilis manuals.
I probablement tenen raó.
La pregunta que ens fan moltes vegades els nostres clients és: compleixen la mateixa funció passapurès i/o xinesos?
I la resposta és no!
Passapurès versus Xinès: Perquè serveix cadascun?
El passapurès s’empra en l’elaboració de purés procedents d’hortalisses cuites (puré de patata, puré de pastanaga, etc.)
També per triturar salses però sense filtrar massa.
Aquesta tècnica es fa servir per espessir alguns guisats.
El trobem en dues versions, acer o plàstic i solen portar tres discos per aconseguir diferents gruixos al triturat.
També en diferents mides, 20cm o 24cm de diàmetre.
És ideal per a la preparació d’aliments per a nens o persones amb dificultats a l’hora de mastegar, per facilitar la digestió en eliminar restes de pells indigestes i guanyar a la presentació de plats amb salses.
Per això, jo el faig servir per passar el gaspatxo i eliminar l’excés de pells de tomàquet i pebrots.
D’altra banda, el xinès es fa servir per colar elaboracions líquides o semi sòlides (normalment una vegada ja triturades amb el passapurès, en cas de les cremes).
En aquest cas sí que obtindrem una crema fina i sense grumolls o un brou sense ensopegades.
Jo ho utilitzo també per a l’elaboració del fumet de peix, obtenint de les gambes tot el seu sabor sense les molestes closques que les recobreixen.
Per això, faig servir una mà de fusta amb la mateixa forma del colador xinès.
Tots dos pertanyen a aquesta classe d’estris de cuina que mai no deixaran d’utilitzar-se i que ens porten records de plats preparats amb molt d’amor, dedicació i paciència.
En definitiva, el què és l’art de cuinar!
